EXURSIÓ

Sortida tutorial

El dia 17 d’octubre vam fer una sortida amb els tutors.
Vaig arribar a l’escola i vam sortir més o menys cap a les 9:00 del matí.
Vam pujar a l’autocar i vam esperar fins que vam arribar. Quan vam baixar de l’autocar ens vam posar a caminar fins que vam arribar al dolmen misteriós, i vam descansar durant 10 minuts.
Després vam seguir caminant durant tres hores i mitja i, finalment, vam arribar!
Quan vam ser allà vàrem dinar i va començar a fer molta boire i a ploure un munt.
Em vaig apropar fins a la boira i no veia res de res va se una experiència inoblidable!
Conte
El dia què vam anar d’exursió mentras anàvem caminant la Dana, la Patrícia, la Mercè, la Laura, la Marina, i jo ens vam ficar per un camí sense saber on aniríem a parar.
Vam començar a caminar quasi totes estavem espantades i agafades per si sortia algú o ens passes alguna cosa.
La Dana, la Mercè i jo vam començar a cridar però ningú ens sentia.
Quan els professors van contar la gent que hi havia van veure que faltaven sis nenes de 1er eso B .
Van començar a pensar per on podien estar però no s’els acudia res.
Van trucar els nostres pares i a la policia. Tothom ens va començar a buscar fins què finalment vam arribar a una masia on ens van atendre molt bé i van trucar a l’escola perque ens vinguessin a buscar.

les meves pors

Les meves pors

Les meves pors van començar quan jo vaig néixer, des de aquell moment vaig començar a tenir les meves propies pors;el meu pare i la meva mare m’han ajudat afrontar-ho tot.
Quan era molt petita vaig tenir les meves primeres pors que van ser:
Dormir sola a la meva habitació o tenir por al cavallets, i de moltes mes coses…
Quan ja era mes gran vaig començar a tenir por als llamps, però mica en mica vaig veure que no era res, i que no tenia perquè posar-me a plorar.
Quan vaig fer els vuit anys tenia por a la foscor però desprès de moltes llàgrimes ja a passar tot, i cada vegada estic més contenta de superar les meves pors.
Però encara vaig tenir mes pors, per exemple que entressin a robar a casa meva i aquesta encara no la tinc superada del tot, però no perdo l’esperança i crec que l’enfrontarè de mica en mica.
El meus pares em diuen que es impossible i jo m´ho crec però no estic segura del tot i a vegades dormo pensant en altres cosses, per no enrecordar-me d’aixo així que de moment tot va bè.
Cuan sigui gran espero no tenir cap tipus de por però penso que és impossible que ningú tingui por a res.

el primer dia de curs

El primer dia de curs em vaig quedar flipant mavia tocat amb la meva millor amiga.
Vaig coneixer molta gent nova i gent que ja coneixia del parvulari.
V a ser un aexperiencia inolbidable

Els esports

Tots els esports són originals per algun sentit. Si tots proveu d'apuntar-vos a l'esport que més us agradi ja veureu que divertit, fareu molts amics i sobretot aprendreu més coses sobre l'esport que més us agrada.