les meves pors

Les meves pors

Les meves pors van començar quan jo vaig néixer, des de aquell moment vaig començar a tenir les meves propies pors;el meu pare i la meva mare m’han ajudat afrontar-ho tot.
Quan era molt petita vaig tenir les meves primeres pors que van ser:
Dormir sola a la meva habitació o tenir por al cavallets, i de moltes mes coses…
Quan ja era mes gran vaig començar a tenir por als llamps, però mica en mica vaig veure que no era res, i que no tenia perquè posar-me a plorar.
Quan vaig fer els vuit anys tenia por a la foscor però desprès de moltes llàgrimes ja a passar tot, i cada vegada estic més contenta de superar les meves pors.
Però encara vaig tenir mes pors, per exemple que entressin a robar a casa meva i aquesta encara no la tinc superada del tot, però no perdo l’esperança i crec que l’enfrontarè de mica en mica.
El meus pares em diuen que es impossible i jo m´ho crec però no estic segura del tot i a vegades dormo pensant en altres cosses, per no enrecordar-me d’aixo així que de moment tot va bè.
Cuan sigui gran espero no tenir cap tipus de por però penso que és impossible que ningú tingui por a res.