Descripció d'un paisatge

Quan venim caminant pel cantó esquerre del riu, trobem una masia de color blanc amb la teulada gris que sembla tancada, a la vegada podem observar com el riu ens acompanya en el nostre recurregut fins al bosc poblat d´avets molt verds i molt alts. Una vegada hem creuat el bosc, podem arribar, segons la fotografia, a l´altra part de la muntanya on ens situarem al peu dels pics coberts de neu que quasi bé topen amb el cel de color blau, això ens fa pensar que ens trobaríem gaudint d´un dia clar i assolellat a la muntanya.Amb seguretat l´aire que podríem respirar seria pur i molt sa pel nostre cos. Igualment el soroll de les aigües del cabalós riu ens amenitzaria el sentit de la oïda. La vista a mida que anem avançant, és meravellosa i l’ herba es troba plena de floretes de color groc, segurament margarides, que trencant amb els colors verds i blaus del paisatge, realment resulta fantàstic. Quan penso en la gran ciutat en què vivim, trobo a faltar un espai tan tranquil i meravellós com el de la fotografia.Eva Serrano 1 ESO B

Les patjades misteroses

Rinnnngggggg, rinnnngggggg va fer el despertador, ja era hora de llevar-se, cosa que vaig complir. En llevar-me vaig veure unes taques a la paret però vaig pensar que seria de la son que tenia, ja que havia anat a dormir molt tard. Seguidament vaig dirigir-me a fer les necessitats de després d’aixecar-te, on s’inclou rentar-se la cara, vaig tornar cap a la meva habitació i miro on abans havia trobat aquelles taques i...encara hi eren. Em fixo i veig que són unes petjades d’animal i penso que podrien ser d’un gat i per la mida (a primera vista) m’ho quedo com a hipòtesi. Al final sembla que ben bé un gat no pot ser. Ho investigo, miro les mides, el color exacte, si té o no empremtes dactilars...Vaig contactar amb un científic de la UPC i em va demanar les dades que havia pres per poder-ho investigar i efectivament així ho vaig fer.Al cap d’un parell de setmanes sense saber-ne res, vaig rebre un correu electrònic del científic dient que creia que es tractava d’un animal molt estrany trobat feia molt poc, tot i que només el van trobar a la selva equatorial. Es tractava del tag, li van posar aquest nom ja que era molt semblant a un gat. Tot això es va acabar així.Passat un any mirant la televisió vaig veure una notícia als telenotícies dient que hi havia una gran extensió d’una massa d’animals anomenats tag. Em vaig quedar glaçat.

DON BOSCO A TV3

Bon dia,

Estem a les noticies de TV3, us volem informar que els alumnes del Col·legi Salesià del carrer Rocafort 42 a Barcelona ha celebrat durant haches últims dies les jornades culturals, es a dir les jornades de Don Bosco, fundador de la anomenada escola.

Hem parlat amb alguns dels seus alumnes i ens han explicat que han fet duran els dies: dimecres 28, dijous 29, divendres 30 i dissabte 31(dissapte 31 dia de Don Bosco).

Els alumnes, primer de tot ens van parlar sobre els tallers que més els hi van agradar, els hi va cridar l´atenció el fet de empastifar-se les mans i la cara, amb aquesta activitat es tractava de fabricar unes mascares de guix. També va agradar molt l´activitat d´anar al teatre a veure una pel·licula (“cuenta conmigo”) i per últim desprès de dinar es van realitzar diverses competicions de varis sports a l´escola entre els diferents cursos.

El dijous durant el matí es van pintar les mascares que s´havien fet el dimecres, aquestes van quedar molt creatives i originals. A contincuació va apareixer un mac i va deleitar amb els seus trucs de màgia a tots alumnes de 1er. curs de E.S.O. Avans d´anar a dinar es va comentar la película que havien vist el dimecres i per la tarde l´entreteniment va vindre donat amb partides de parxis, cuadres, 4 en ratlla, 3 en ratlla, la mona…

Per finalitzar el divendres, tots els alumnes de 1er. i 2on. de E.S.O. van anar a fer la celebració de Don Bosco a una Esglèsia de Barcelona, on van fer la ofrena d´un panellet i peix petit de xocolata. Acabada la celebració van tornar cap a l’escola i van fer el manifest al pati, juntament amb la resta d´alumnes del centre, es a dir tots elsa alumnes desde P3 fins a Batxillerat. La musica del pati va fer que tots cantesin i durant les finals esportives es van fer algunes activitats com: Batuka, parxis, pin-pon, maquillatge, perruqueria i tractament del cabell, etc…

El gran festival on va participar tota la E.S.O, va esser molt divertit i tothom va riure molt.

Gràcies alumnes i Escola Salesiana i fins al proper any !!!

Signat:
Eva Serrano
1er. E.S.O

EXURSIÓ

Sortida tutorial

El dia 17 d’octubre vam fer una sortida amb els tutors.
Vaig arribar a l’escola i vam sortir més o menys cap a les 9:00 del matí.
Vam pujar a l’autocar i vam esperar fins que vam arribar. Quan vam baixar de l’autocar ens vam posar a caminar fins que vam arribar al dolmen misteriós, i vam descansar durant 10 minuts.
Després vam seguir caminant durant tres hores i mitja i, finalment, vam arribar!
Quan vam ser allà vàrem dinar i va començar a fer molta boire i a ploure un munt.
Em vaig apropar fins a la boira i no veia res de res va se una experiència inoblidable!
Conte
El dia què vam anar d’exursió mentras anàvem caminant la Dana, la Patrícia, la Mercè, la Laura, la Marina, i jo ens vam ficar per un camí sense saber on aniríem a parar.
Vam començar a caminar quasi totes estavem espantades i agafades per si sortia algú o ens passes alguna cosa.
La Dana, la Mercè i jo vam començar a cridar però ningú ens sentia.
Quan els professors van contar la gent que hi havia van veure que faltaven sis nenes de 1er eso B .
Van començar a pensar per on podien estar però no s’els acudia res.
Van trucar els nostres pares i a la policia. Tothom ens va començar a buscar fins què finalment vam arribar a una masia on ens van atendre molt bé i van trucar a l’escola perque ens vinguessin a buscar.

les meves pors

Les meves pors

Les meves pors van començar quan jo vaig néixer, des de aquell moment vaig començar a tenir les meves propies pors;el meu pare i la meva mare m’han ajudat afrontar-ho tot.
Quan era molt petita vaig tenir les meves primeres pors que van ser:
Dormir sola a la meva habitació o tenir por al cavallets, i de moltes mes coses…
Quan ja era mes gran vaig començar a tenir por als llamps, però mica en mica vaig veure que no era res, i que no tenia perquè posar-me a plorar.
Quan vaig fer els vuit anys tenia por a la foscor però desprès de moltes llàgrimes ja a passar tot, i cada vegada estic més contenta de superar les meves pors.
Però encara vaig tenir mes pors, per exemple que entressin a robar a casa meva i aquesta encara no la tinc superada del tot, però no perdo l’esperança i crec que l’enfrontarè de mica en mica.
El meus pares em diuen que es impossible i jo m´ho crec però no estic segura del tot i a vegades dormo pensant en altres cosses, per no enrecordar-me d’aixo així que de moment tot va bè.
Cuan sigui gran espero no tenir cap tipus de por però penso que és impossible que ningú tingui por a res.

el primer dia de curs

El primer dia de curs em vaig quedar flipant mavia tocat amb la meva millor amiga.
Vaig coneixer molta gent nova i gent que ja coneixia del parvulari.
V a ser un aexperiencia inolbidable

Els esports

Tots els esports són originals per algun sentit. Si tots proveu d'apuntar-vos a l'esport que més us agradi ja veureu que divertit, fareu molts amics i sobretot aprendreu més coses sobre l'esport que més us agrada.